I tants gossos al carrer...

Dos esdeveniments han provocat que finalment, directa o indirectament, es parli als mitjans de comunicació d'un fet que sorprèn i deixa el cor en un puny si passeges per qualsevol ciutat del país. Des d’Arica fins a Punta Arenas no hi ha ciutat que no tingui carrers i places invadits de gossos que vaguen pels carrers, la majoria en estats deplorables.

Foto en algunes escales de Valparaíso,

menllevada d'en Fabián

Per una banda, ha estat el volcà Chaitén que ha fet que, davant l’emergència en què van marxar els seus habitants, molts gossos i gats (així com vaques, gallines, cavalls, etc.) quedessin a l’espera, sota una pluja de cendres, de la tornada dels seus amos. Aquesta si

tuació i algunes accions de rescat i ajuda als animals famèlics, ha donat peu a organitzacions en defensa als animals a donar a conèixer la seva tasca. Per altra banda, una coneguda actriu de Hollywood, la Daryl Hannah, ha vingut al país per donar a conèixer el seu descontent davant l’alarmant nombre d’animals abandonats que pots trobar pels carrers.

Aquest em sembla un tema de salut pública i d’humanitat que han d’assumir les autoritats per tal de frenar el creixement d’aquesta població d’animals de companyia sense llar. I és important fer alguna cosa més enllà d’episodis lamentables com matances de gossos en moments determinats com són parades militars en dies assanyalats (com ara el 21 de maig en qué es celebra el Combate naval de Iquique).

Foto en alguna paret de Valparaíso menllevada d'en Fabián

També és un tema de consicència pública que potser esdeveniments com Chaitén i la visita d’aquesta actriu poc a poc aniran incidint… En aquest post vull fer un petit recordatori de tants gossos que he vist per Xile i que esperen qui-sap-on i en quines condicions, aquesta necessaria conscienciació.

.

S'apropa l'hivern a l'hemisferi sud

A Santiago fa uns pocs dies que ja es respira l'arribada de la fred. Malgrat que alguns tendeixen a l'exegeració, ha aparegut als carrers de la ciutat la roba de la temporada: abrics, botes, bufandes, gorros, etc.

El trauma climàtic ara es pateix al revés. Tot i que no coneixeré la part més crua d'aquesta estació en aquestes latituds, es pot intuir que aquí l'hivern deu ser ben dur.

Amb l'arribada del fred i d'algunes pluges al pla i neu a la muntanya, la cordillera apareix blanca quan és possible veure-la entre una capa espessa i grisenca de "smoke" (contaminació) que ens tapa el cel i les vies respiratòries.

“No metan sus rosarios en nuestros Ovarios”

La dreta d'aquest país, que massa sovint em recorda una dreta ben semblant a la que tenim a casa, ha aconseguit que 5 individus que formen el Tribunal Constitucional, encarregat de vetllar una constutució de 1980 (!), hagin sigut els responsables de prendre una decisió que ha portat a mobilitzar una bona part de la societat.

D'això en fa una setmana, just en el moment del meu "desesperu" pel robatori a mà armada d'Orange... No obstant, i més rabiosa que mai, em vaig sumar a un protesta que, segons informen als mitjans, va aglutinar a 15.000 persones a l'Alameda indignades davant una resolució que titllava d'inconstitucional una iniciativa del govern de donar de forma grautita als dispensaris de tot el país la píndola del dia després.

Tenen un gran poder a Chile aquests sectors tan conservadors i anacrònics, fins al punt que han aconseguit que sigui inconstitucional que el govern obligui a tots els dispensaris a repartir aquest anticonceptiu d'emergència.

La pastilla es podrà comprar igualment a les farmàcies, per la qual cosa, qui tingui diners, se la podrà comprar, però la inicitaiva governamental estava encaminada a aconseguir la igualtat d'accés a aquesta opció, sobretot davant la greu situació d'alts nivells d'embarassos en adolescents, especialment en els barris més humils. Així doncs, aquesta dreta que es creu amb la missió de vetllar per la moral d'un país, ha aconseguit mantenir i agreujar unes desigualtats ben patents, perquè tot segueixi igual "pels segles dels segles..."

Sortosament, la societat xilena no és inamobible com voldira aquesta colla d'integristes de la moral i el "decoru" i, davant la imposició de la decisió d'un tribunal reaccionari, va sortir el carrer de forma pacífica cantant consignes i expressant-se amb un alt nivell d'enginy i gràcia.

Mentestant, en nom d'uns valors i una moral resclosida, s'ha vist perjudicat l'accés a la llibertat de decidir i a la igualtat a accedir a les mateixes oportunitats dels xilens i les xilenes.

*Títol: de llegit en algun titular a La Nación.

Orange m'ha robat 2.000 euros

Intuia que el Roaming dels telèfons mobils per poder ser localitzat a l'estranger era una estafa. No em podia imaginar que fos un atracament a mà armada amb tota la impunitat amb la que acostumen a operar les companyies de telèfon.

Ahir em van trucar de casa nerviosos: la última factura de telèfon era de 2.000 euros! Evidentment aquests ja se l'havien cobrat (el banc no va ni immutar-se davant una factura que em dexiava en números vermells...vés, uns altres lladres) i no tenien cap intenció de tornar-me uns diners que jo no he gastat i que és fruit d'aquests convenis que fan entre companyies per veure qui xucla més a sang al consumidor.

La típica operadora no només no em podia revisar la factura sinó que ni tan sols estava segura que em podia donar de baixa d'un servei, el de rebre sms a través de multimedia (és a dir, propaganda!) que no m'havien informat que pogués arribar a tenir uns costos que tomben d'esquena.

El més greu del cas i pel que penso anar a reclamar com a consumidora és que quan a la companyia li vaig demanar que em rebaixés el contracte al mínim perquè marxava 9 mesos a l'estranger, a mi ningú em va explicar que tenien intenció de pendre'm fins l'últim cèntim amb un servei que em podien desactivar perfectament igual com m'estaven canviant la tarifa.

La última cosa que podia esperar ara que l'aventura s'acaba, i a la qual ja sempre li quedarà aquest gust amarg, és aquest sentiment de rabia i impotència davant l'engany i el robatori premeditat de les companyies de comunicacions.